divendres, 22 de maig del 2015

Eurínome


Segons el mite pelasg, Eurínome hauria aparegut nua del Caos i en no trobar res sòlid en què recolzar els peus, va separar el mar del firmament i va ballar solitària sobre les seves ones. Dançà vers el Sud i el vent posat en moviment al seu darrere va semblar quelcom nou i a part amb què poder començar una obra de creació. Va girar-se i va prendre entre les seves mans aquest vent del Nord, el fregà entre les seves mans  i vet  aquí que es formà la gran serp Ofíon. Eurínome va ballar per a escalfar-se, cada vegada més agitàdament, fins que Ofíon, luxuriós, es recargolà en torn dels seus membres divins i es va unir amb  la dea. Així fou com Eurínome va quedar embaraçada. Després, Eurínome va prendre la forma d'un colom allocant-se en les ones i va posar l'Ou Universal. Li va demanar a Ofíon que es recargolés set vegades al voltant d'aquest ou. Un cop l'Ou va estar covat, es va dividir en dos. D'ell sortiren totes les coses que existien, els seus fills: el Sol, la Lluna, els Planetes, les Estrelles, la Terra amb totes les seves muntanyes, els rius, els arbres, herbes i criatures vivents. Eurínome i Ofíon van establir la seva residència al mot Olimp, on ell va irritar la Dea pretenent ser l'autor de l'Univers. Immediatament ella li colpejà el cap amb el taló, li va arrencar les dents d'una puntada de peu i el va desterrar a les fosques cavernes, situades sota terra. A continuació la Dea va crear les set potències planetàries i va posar una titànide i un tità a cadascuna d'elles. Tia i Hiperíon al Sol; Febe i Atlant a la Lluna; Dione i Crios al planeta Mart; Metis i Ceu al planeta Mercuri; Temis i Eurínome a Júpiter; Rea i Cronos al planeta Saturn. Però el primer home fou Pelasg, progenitor dels pelasgs; va sorgir del sól d'Arcàdia, seguit d'alguns altres, als quals va ensenyar a construir cabanes, alimentar-se de glans i cosir túniques de pell de porc com les que porten encara la gent pobra d'Eubea i la Fòcida.

https://youtu.be/vIh-Wa31OlU



dijous, 30 d’octubre del 2008

del caos al cosmos

Primer de tot era el Caos, espai obert, matèria informe a l'espera d'organització i on es troben els gèrmens de totes les coses. Tanmateix, el Caos va anar constituïnt i ordenant el món per medi d'Eros -Amor, la força que porten en si els elements d'agregació i combinació. Genealògicament, el Caos va originar la Nit i el seu cointrari Hemera (el Dia), també va engendrar l'Èreb (les Tenebres), l'Èter i els germans besons Hipnos(el Son), i Thanatos (la Mort). Però qui realment posà ordre en tot aquest aiguabarreig d'elements indiferenciats és Gea, la Terra lleugera, que de seguida va engendrar Úranos (el cel),i també les muntanyes i el Mar. Gea es va unir a Úranos i van néixer les divinitats primordials (de les que sorgirien els déus olímpics): els Hecatonquirs , el Ciclops, els Titans, les Titànides i les Oceànides.